L'Endodòncia consisteix en eliminar la polpa (normalment coneguda com a “Nervi”) de l'interior dels conductes de les arrels de les dents i substituir-la per una substància inerta. El seu objectiu és que la dent malmesa es mantingui sana i útil per a la masticació.

La dificultat del tractament varia segons la dent a tractar. És aconsellable que sigui un Dentista especialitzar en Endodòncia qui s'ocupi dels més complicats.
Donat que comporta l'administració d'anestèsia local en la majoria dels casos, no és dolorós.
L'eliminació de la polpa es duu a terme mitjançant mètodes mecànics, químics i manuals amb instruments especials; els conductes buidats i esterilitzats s'omplen després, amb un material que els obtura hermèticament; són necessàries diverses radiografies per assegurar la precisió del resultat.

Els primers dies després d'una endodòncia, la dent tractada pot molestar al mastegar, però generalment aquesta molèstia cedeix amb analgèsics comuns. Si existeix una infecció prèvia al tractament de la dent, és habitual administrar antibiòtics abans del tractament, en aquests casos, i només en ocasions, pot produir-se una inflamació de la zona que cedeix amb antiinfamatoris.
Algunes dents poden fracturar-se si estan molt debilitades per la caries que va produir la malaltia de la polpa. Per aquest motiu, seguint les recomanacions, caldrà reconstruir-les a curt termini i, fins i tot, potser protegir-les amb una corona (funda).
En qualsevol cas, és necessari seguir les instruccions del professional que ha dur a terme el tractament.

Si bé en molts casos això és així, en sentit absolut no hi ha res que duri per sempre. Un bon tractament i una correcta reconstrucció tenen un percentatge d'èxit a cinc anys d'un 96%; quan existia una infecció prèvia de la polpa, el percentatge pot disminuir.